Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor?
Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar.
Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel?
Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.

Sv 9,13-18

Salm Responsorial

Sl 89,3-4.5-6.12-13.14.17 (R.: 1)

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon
Estimat:
Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l’he engendrat en la fe estant a la presó.
Ara te’l retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat.
Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.
Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.

Flm 9b-10.12-17

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.»
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. ¿No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar.”
Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau.
Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té.»

Lc 14,25-33

"Estimar Jesús per damunt de tot"

Seguir Jesús no ens és gens fàcil. Llegim el que diu Jesús: Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Jesús es mostra com l’Absolut, com l’únic Déu veritable al qual hem de dedicar tota la nostra vida de manera que el primer, el més important sempre sigui ell. Evidentment no vol dir no estimar els pares o la família o a nosaltres mateixos. Sinó que, per damunt de qualsevol amor, hi ha d’haver Jesús. I ens diu també: Qui no porta la seva creu no pot ser deixeble meu. El nostre estil de vida l’hem de viure d’acord amb les exigències del Regne seguint les petjades de Jesús. I Jesús en les dues paràboles ens diu que hem de ser conscients del que vol dir seguir-lo. Parla de qui vol construir una torre o d’un rei que vol anar a combatre amb un altre. Abans de fer-ho pensen molt bé les possibilitats que tenen per a dur a terme els seus propòsits; no actuen a la babalà sinó pensant seriosament en totes les circumstàncies. Els cristians hem de ser conscients de les exigències del Regne perquè el nostre seguiment sigui autèntic i no paraules buides.
Ja la primera lectura ens ha dit: Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu enviat el vostre Esperit Sant? Nosaltres tenim la Paraula de Jesús i el seu Esperit per a saber com hem d’actuar com a veritables cristians.
I així Pau a la segona lectura li diu al seu deixeble Filèmon que torni a rebre el seu esclau Onèsim que havia fugit d’ell. I que el rebi no com un esclau sinó molt més que això: com un germà estimat. I acaba dient: Replo com em rebries a mi mateix. Això és el que li demana la seva condició de cristià. No li devia ser gens fàcil. A nosaltres també se’ns demana seguir Crist estimant-lo per damunt de tot i de tothom. Encara que ens costi.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi